Aquesta és la història d’una casa, d’una magnfíca i bella casa, i de la influència que aquesta exerceix sobre el seu propietari, George FitzRoy Seymour, pare de l’autora.

Thrumpton Hall, el nom de la llar ancestral que dóna orígen al llibre, és pel protagonista biografiat quelcom més que un conjunt de parets, és un símbol d’un estil de vida, d’una tradició senyorial que no encaixa en el present. I és tan fort aquest arrelament, que la relació amb la casa agafarà un caire personal, fins al punt d’estimar-la com si fos un persona.

Miranda Seymour ens ofereix l’oportunitat d’entrar en els secrets de la seva família, que segurament no són tan diferents dels que cada nucli familiar pot amagar.

En la nova novel·la de Cornwell, la doctora Kay Scarpetta obra una Consulta de Patologia Forense a Charleston. És un moment tranquil i serè de la seva vida.

Però aviat el seu enginy i els seus amplis coneixements forenses la reclamaran a ella i a la seva parella per resoldre un seguit d’assassinats i morts escabroses ocorreguts a diferents parts del planeta.

La investigació els porta a establir connexions entre els diferents casos, darrera els qual segurament s’amaga la mà d’un dels assassins més sanguinaris que han trobat...

Una novel·la inquietant, que talla l’alè, escrita amb una prosa brillant i meticulosa. Amb “El libro de los muertos” Patricia Cornwell confirma ser, sens dubte, una experta en la dissecció de la natura humana.

Viena és la commovedora història d’una família jueva a la capital austríaca des de la dècada de 1930 fins els nostres dies.

Un clan que va viure en primera persona el nazisme i els drames de la guerra i la postguerra. Però la situació històrica és només el teló de fons, el paisatge on succeeixen les vides dels diferents personatges de la família, amb les seves alegries, les seves misèries i les seves excentricitats. Unes extravagàncies tals com estar disposats a morir sota les bombes per tal de no perdre’s una bona partida de bridge.

Narrat amb un gran sentit de l’humor,  l’opera prima d’Eva Menasse és un llibre càlid i generós, seriós però sense caure en la solemnitat ni el dramatisme.

Estructurat en forma de diàleg entre Hanna Frall i Marek Edelman, l’únic supervivent dels cinc comandants de la insurrecció del gueto de Varsòvia, Ganarle a Dios il·lumina des d’una nova perspectiva un dels episodis més terribles i destacats de la Segona Guerra Mundial.

L’autora no pretén fer una descripció històrica i precisa dels fets ocorreguts durant la fallida sublevació jueva del gueto de Varsòvia (abril – maig 1943), sinó que utilitza una tècnica similar a la del muntatge cinematogràfic per fer-ne sortir els records.

I com molt bé diu Edelman, “quan hom coneix tan bé la mort, es sent responsable de la vida” i aquesta és una manera més de guanyar-li la carrera a Déu.

Aquesta és una de les obres més notables de la periodista, crítica i assagista americana Mary McCarthy. Una visió completament personal de la ciutat de Venècia, que va recollir en aquest assaig el 1956.

Sens dubte, una lectura imprescindible per fer un viatge a la ciutat dels canals; una alternativa magnífica a les guies turístiques més habituals.