La nostra protagonista, l’Eva, ha viscut sempre en una atmosfera culta i exquisida a Praga. Viu entre l’amor de dos homes antagònics, un artista de gran sensibilitat i un rude militant del partit comunista. Els fets històrics de l’Europa de l’Est marcaran les seves relacions, però cap dels sistemes polítics i socials que li toquen viure poden alliberar-la del seu neguit mes íntim.

A “Jardí d’hivern” Monika Zgustova trena, en un context històric, una delicada historia d’amor, apassionant i dramàtica .

Flavià Company aborda en el seu nou llibre de contes aquests personatges a qui ningú dóna veu. Éssers que es reconeixen en una situació extrema i inesperada.

I és a través de la brevetat de la narrativa, la manera que cada situació es torna intensa i provoca una profunda reflexió sobre com enfrontar aquests moments en què ens trobem amb l’aigua al coll, que moltes vegades ens ofega.

Aquesta prolífera autora ens diverteix amb una història d’amor, més dolça i amable que a la causticitat a la que ens té acostumades.

Ella mateixa s’endinsa en un terreny autobiogràfic de l’època nipona, on la seva passió per l’escriptura queda més que definida.

Nothomb es torna a revelar com una escriptora més que consolidada en el terreny de la ficció. ... I com ella diu, “si te sientes morir, parte; si sufres, huye. No hay mas ley que el movimiento”. .

Després de gairebé un segle, el cas de l'Enriqueta Martí, coneguda amb el mal nom de la “vampiressa del Raval” pels rumors sobre tot tipus d’aberrants crims que se li van imputar, torna a reaparèixer de la mà de l'Elsa Plaza. L’autora presenta, en aquesta sorprenent novel•la, els resultats d’una minuciosa investigació per desvetllar quina és la veritat sobre les acusacions d’assassinats de nens i fabricació d’ungüents destinats a proporcionar la immortalitat.

La protagonista és una jove i intrèpida periodista – la Margarida- que viu a Horta i s’obsessiona amb la investigació del cas de l'Enriqueta Martí. Descobrirà una trama de desaparicions de nens que es bifurca pels escenaris més inesperats: des dels suburbis parisencs als luxosos pisos de l’alta burgesia catalana, passant per cafès, prostíbuls, casinos i sales de festa de moda i categoria.

Un escàndol que es pot relacionar amb altres casos de desaparició i tràfic de nens, i que foren destapats per la premsa francesa, però que a casa nostra varen ser amagats darrera la morbosa creació social de la “mala dona” Enriqueta Martí”. I és que, com diu la periodista: “Era més tranquil•litzador crear un monstre que qüestionar la moral sobre la que es construïa tota una societat”. -Properament tindrem un acte sobre el tema amb l’autora- .

L’autora de Muerte en Persia, Empren un dels seus viatges, al juny del 1939, al costat de la seva amiga l'escriptora també suïssa, Ella Maillart. Recorren els Balcans, Turquia, Iran i Afganistan en un Ford carregat de material fotogràfic. Mentre a Europa, esclata una guerra virulenta, que és llunyana i propera alhora.

La selecció dels textos que Annemarie va escriure sobre aquest llarg trajecte amb cotxe, són d’una intensitat captivant; ofereixen reflexions sobre el fet de viatjar, monòlegs existencials, una perspicaç curiositat per les societats orientals, però també el seu desig impossible de fugida, marcat per la tragèdia bèl•lica i un turmentant anhel de felicitat.

Les esplèndides imatges i la sensibilitat exacerbada d'aquests escrits ens endinsen en el món fascinant d'aquest «àngel devastat», tal com la va definir Thomas Mann.

Aquesta obra narra la història de Joan Carles Rosselló, un professor d'institut amb vocació d'escriptor, mort en un accident de trànsit poc després d'aconseguir un dels premis literaris més importants del país.

El relat és conduït per dos narradors: Joan Carles Rosselló mateix, que parla des de la mort, i la seva vídua, Margarida Sans. Mentre Joan Carles repassa la seva vida, Margarida obre les portes de la seva casa i deixa veure com transcorren les primeres hores de vídua. Una novel•la on la intriga i les emocions s’alternen amb un rerafons obscur, inquietant, compacte i sense fissures que ens atrapa des del primer moment.

Aquest text dedicat a la memòria del poeta i pintor Maximilián Voloshin que va morir l’11 d'agost de 1932, ens evoca la màgia, el mite i la música de les paraules que recreen la fecunda amistat que va unir l'autora amb aquest escriptor llegendari, personatge entusiasta i generós al que va conèixer als disset anys.

El mar i la terra, la història i l'art embolcallen aquesta trobada en la qual es creuen els camins del pensament i la creació..

Per primera vegada traduïda al català, aquesta obra de la gran escriptora nord-americana Carson McCullers narra les vivències d’una adolescent de 12 anys, Frankie, i la seva lluita particular per trobar el seu lloc en un món on no s’hi sent acollida. La somniadora i distreta protagonista conviu amb la soledat que comporta ser òrfena de mare, tenir un pare distant i que viu només per treballar i un germà que es troba a Alaska.

Els seus únics companys, enmig de la calor i les mosques de la petita ciutat del sud dels Estats Units, són el seu cosí John Henry de 6 anys i la seva cuinera negra, Berenice; entre tots tres creen un món propi de paraules, jocs, baralles i confidències.

El viatge cap el casament del germà de Frankie es presenta com la gran oportunitat per fugir amb els seus particulars amics de l’avorriment i la monotonia de l’estiu i embrancar-se en una curiosa odissea. .

Cinc anys després de la mort de l’autora que ja va delectar-nos amb Un àngel en mi mesa, el 1991 (recentment reeditada) Tenim ara l’oportunitat de gaudir de l’obra “Hacia otro verano”, una exquisida i fins ara inèdita novel•la traduïda al castellà amb trets clarament autobiogràfics.

La protagonista Grace Cleave, escriptora; lluita per trobar el seu lloc en un món i una societat – l'anglesa -, on es sent completament estranya, enyorada de la seva Nova Zelanda natal. Al mateix temps, Grace intenta fer front a una crisi creativa que no li permet reconciliar-se amb la seva passió per escriure.

Frame deixa ben clar en aquesta obra les raons que la van convertir en candidata al Premi Novell de Literatura: un estil clar, brillant, on es traspua poesia i humanitat, i es combina amb una tendresa i un humor autocrític capaç de transportar al lector a un altre estiu, un món atemporal, delicat i gratificant.

La bellíssima Fanny ja fa temps que no recorda el seu ex marit, el milionari i generós Mr. Skeffington. A punt de fer cinquanta anys i en plena recuperació d’una greu malaltia, la protagonista comença a evocar-lo, alternant-lo amb el record i el retrobament de molts dels seus amants.

De fet, ells representen la viva imatge del temps que passa i que no perdona ningú, ni tan sols la bella Fanny. Gràcies, precisament, a la decadència d’aquests cavallers, la protagonista podrà assumir les seves pròpies arrugues i comprendre que haurà de començar a negociar amb el món sense poder utilitzar la seva bellesa.

El retorn sobtat, d’un Mr. Skeffington pobre, vell i completament cec, farà renéixer una nova relació on es desvetlla l’aspecte més generós i humà de Fanny. Per primer cop traduïda al castellà, tenim a les mans una excel•lent i actual novel•la, plena de sensibilitat i fina ironia.

Les memòries d’infantesa de la néta de Darwin, Gwen Raverat, han esdevingut ja una obra clàssica que no ha deixat de reimprimir-se des de la seva publicació el 1952. I la raó és el sentit de l’humor fresc i agut, al mateix temps que colpidor i tenaç, que l’autora utilitza per fer un retrat de la seva excèntrica família i de la societat victoriana.

Raverat acompanya el text amb il•lustracions que encarnen situacions i personatges plens de tendresa, però no exempts de crítica.

És d’admirar, també, el recurs circular que utilitza l’escriptora: no cal començar el llibre pel principi, ja que no té un inici i un final; hom pot decidir llegir des de qualsevol pàgina ja que “todo ocurre al mismo tiempo, y sale como los rayos del cubo de una rueda, y el cubo soy yo. Por ESO no importa que capitulo se lea el primero o el último”.

“Sin habitación pròpia” és una novel•la autobiogràfica, de to poètic i intimista, ambientada a l’Argèlia colonial. L’escriptora i historiadora Assia Djebar- pseudònim de Fàtima-Zohra Imalyène— rememora, des d’una mirada madura, episodis i emocions de la seva infantesa i adolescència. Filla d’un mestre d’escola àrab i d’una dona jove d’origen morisc burgès, Fàtima creix submergida en un conflicte que la fa sentir estrangera estigui on estigui.

Aquest relat autobiogràfic és al mateix temps una reflexió crítica al voltant de diferents aspectes del colonialisme. Sens dubte, una obra apassionant que narra la història d’Argèlia a través dels ulls d’una nena que es va fent dona i que intenta aprofitar el millor dels dos universos enmig dels quals es sent lligada. Com en la majoria els seus llibres, Djebar torna a tractar el tema de la dona en el món musulmà i la peculiar relació que té amb el país natal i amb la llengua colonial, idioma propi i al mateix temps foraster. .

Recull de tres novel•les curtes que ens apropen a unes escriptores d’època que figuren d’entre les literates clàssiques desconegudes pel gran públic: Historia de una monja d’Aphra Behn, Enredos de amor de Jane Barker i Fantomina, d'Eliza Haywood. Amb estils diferents i particulars, les tres escriptores coincideixen en utilitzar la literatura per revelar-se i construir un territori de llibertat, un terreny on poder reparar la seva identitat castrada, encara que només sigui de manera fictícia.

Les heroïnes d’aquestes novel•les no es conformen amb el món que els hi ha tocat viure i fan tot el possible per escapar de la presó de puritana censura, de conveniències i prohibicions que sotmeten la dona al calvari de l’avorriment i de la ignorància, a la renúncia de l’expressió de la seva pròpia libido.

Tres novel•les inquietants, insinuants i impregnades de certa morbositat que fan possible rescatar una part de la història escrita en femení que s’allunya de la convencionalitat. Apropant-nos a aspectes censurats i fins ara poc tractats .

Les amants d’Emily Brontë poden gaudir d’aquesta joia biogràfica de la mà d’una de les biògrafes que més ha investigat sobre les germanes Brontë.

El resultat d’una llarga i exhaustiva recerca és aquesta biografia, que trenca amb la imatge popular d’una Emily Brontë esquerpa i aïllada.

Aquesta obra inclou, per primera vegada, els textos íntegres dels seus assajos francesos Sens dubte, la millor biografia escrita fins avui d’aquesta dona fascinant pel seu amor a l’escriptura. .

La filla del famós cineasta Alfred Hitchcock i de la guionista i editora Alma Reville, Pat Hitchcock, presenta en aquest llibre un homenatge a la figura de la seva mare, la qual sempre va passar molt desapercebuda.

Pionera del cinema mut, Alma Reville va convertir-se en el braç dret del seu marit, a qui aconsellava en totes les seves pel•lícules, assessorant, revisant i proposant canvis en els seus guions. Petita d’estatura, amb una personalitat forta, enèrgica i vital, a qui no agradava ser el centre d’atenció; així és com presenta Pat Hitchcock la seva mare, la persona que, amb el seu amor i tendresa, va estar al darrera del seu molt reeixit marit.

La pensadora i politicòloga Hannah Arendt (1906-1975) Va escriure sobre temes jueus en general més que cap altre assumpte. Aquest llibre pretén ser una àmplia recopilació dels mateixos, escrits al llarg de més de 30 anys.

Des de l'antisemitisme alemany que es respirava a Alemanya en els anys trenta fins a articles escrits en els anys seixanta quan vivia als Estats Units.

L’experiència del fet de ser jueva que Arendt visqué a voltes com a testimoni i d’altres, com a protagonista, procurant observar els fets, (sempre que li era possible) des de fora; és el què va construir en gran mesura, el fonament del seu pensament.

Amb un llenguatge accessible a tots els qui que no estiguin especialitzats en filosofia, aquest llibre presenta un panorama dels diferents tipus de treball que s’estan realitzant en l’àmbit filosòfic des de la categoria crítica de gènere.

Els assaigs reunits per Alícia Puleo aborden debats extremadament actuals de la societat contemporània: ciutadania, multiculturalisme i dret de les dones, violència de gènere i ètica de la cura, entre d’altres de gran interès. Les autores són María Xosé Agra, Celia Amorós, Neus Campillo, Victoria Camps, Ana de Miguel, Carmen García Colmenares, MªJosé Guerra, Mª Teresa López de la Vieja, Teresa López Pardina, Cristina Molina, Javier Muguerza, Raquel Osborne, Luisa Posada, Fernando Quesada, Concha Roldán, Rosalía Romero, Iván Sambade y Amelia Valcárcel

Les seves aportacions s’estructuren en tres grans blocs: “Democracia e igualdad”, “El género en la ética” i “Reflexiones en torno al sexismo y al androcentrismo”.

Aquesta obra és el resultat d’un estudi realitzat per tres professores de la Miedo a ser pretén trencar motlles i ajudar les dones a trobar la seva pròpia identitat personal fugint dels models establerts per la societat.

El llibre planteja la cerca de l’autèntic lideratge femení, un lideratge per a totes les dones, no per a unes quantes que estan destinades a ocupar càrrecs a l'empresa o als governs.

L’autora aplica una perspectiva nova a la situació de les dones en el món professional, a partir d’un concepte revolucionari: la impostura sorgeix com una arma femenina per intentar superar la por a no ser acceptades..

L’autora de “La maternidad y el encuentro con la propia sombra” de “Puerperios y otras exploraciones del alma femenina” i de “Crianza, violencias invisibles y adicciones” traça en el seu nou llibre, una línia paral•lela entre la impossibilitat de nodrir afectivament els fills i els problemes d’alimentació com l’anorèxia, la bulímia o l’obesitat.

El llibre proposa una visió simple i honesta sobre la nutrició dels fills com a actitud global: com els nodrim afectivament i quines dificultats apareixen en l’acte de nodrir; què significa donar; per què estem tan necessitats de rebre; com podem posar-nos al servei de l’altre i com trobar recursos adequats al nostre estil de vida, normalment molt estressat i ple d’obligacions.

“Estic segura que podem fer la revolució a casa”. Amb aquestes paraules, la psicoterapeuta especialitzada en la maternitat i totes les seves complexitats, convida totes les dones a fer-nos càrrec del nostre llegat com a cuidadores i transmissores dels secrets de l’afectivitat entre els humans, i emprendre, cadascuna de nosaltres, una petita gran revolució a casa nostra.

La doctora en Història Moderna i Contemporània Cristina Borderías, edita i coordina una sèrie d’articles elaborat per les investigadores que van organitzar el Col•loqui Internacional de l'Associació Espanyola d'Investigació de les Dones (AEHIM), celebrat a Barcelona el 2006.

Un balanç crític de la investigació més recent en les temàtiques abordades i de les comunicacions presentades. Una obra, segons l'editora que sintetitza l'estat dels nostres coneixements en la història de les dones i de les relacions de gènere, introduint-nos en els seus problemes i debats teòrics i metodològics. Des de diferents corrents metodològics i interpretatius que van des de la Grècia clàssica fins a l'actualitat, s'analitzen diferents aspectes de les relacions, la política i el treball de les dones.

Escriuen: Cristina Borderías, Pilar Pérez Cantó, Ángela Muñoz Fernández, Mª Dolors Ramos, Isabel Morant, Mónica Bolufer, Montserrat Cabré i Pairet, Teresa Ortiz Gómez, Ofelia Rei Castelao, Angels Solá, Pilar Pérez Fuentes, Carmen Sarasua, Carme Molinero i Mirin Llona .