: :




Quima Jaume

 
 

.../Hora de capvespre vora mar.
Hora de calma i de repòs,
d'aixoplugar-nos dins nostre
i retrobar tot allò que hem perdut pel camí,
sota un sol xafogós de migdia/....

D'"El temps passa a Cadaqués", 1986


Anar a Biografia

Anar a Bibliografia

Sobre l'obra de Quima Jaume

+ informació sobre Quima Jaume

 

Biografia

Quima Jaume va néixer a Cadaqués el 20 d'abril de 1934. El seu pare, nascut en una altra vila marinera -Alcúdia (Mallorca)- va arribar a Cadaqués navegant en un vaixell mercant. Allí va conèixer la Mercè, una cadaquesenca d'una gran bondat. S'hi va quedar per poder-se casar amb la Mercè i va susbtituir la navegació per la pesca. D'en Bartomeu Jaume, Tomeu, es deia que era "l'essència de s'honradesa ". La poeta en la dedicatòria del seu primer llibre recorda la gran bondat dels seus pares:

"Als meus pares, que són absents, a qui recordo amb tendresa per la seva infinita bondat" i en el segon llibre diu: "A vosaltres encara". El tercer llibre no el va poder dedicar perquè va ser pòstum.

Del matrimoni d'en Tomeu i la Mercè en van néixer 4 fills: la Maria, la gran, el Federic, el noi, i al cap de 10 anys van arribar les bessones: la Quima i l'Esperança.

La infantesa i la joventut van transcórrer a Cadaqués entre roques i mar.

En una estada a Navarra però, on va quedar fortament impressionada pel cant gregorià del monestir benedictí de "Los llanos" a la població d'Estella, va fer esclatar tot el potencial místic que portava a dintre i als 24 anys va ingressar, en règim de clausura, al monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles, al barceloní barri de Sarrià, on també havia ingressat la seva germana bessona, que també va sentir la vocació mística a la plegada que la Quima.

Després d'una estada de tres anys viscuts amb intensitat, va anar descobrint que aquell no era el seu camí.

L'any 1961 va marxar a París on va cursar estudis i va entrar en contacte amb tot un món cultural que serà decisiu per a la seva formació.

Un cop tornada "a casa" es va instal.lar a Barcelona i va començar a treballar en el camp de l'ensenyament com a parvulista. Paral.lelament va cursar els estudis de Filologia en la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciada va passar a fer classes en l'ensenyament secundari fins els últims temps de la seva vida.

Per què escrivia Quima Jaume? La resposta podríem trobar-la en la seva personalitat inquieta, en el desig de recerca de l'absolut generat pel potencial místic que havia conservat després de sortir del monestir i que en deixar la vida monacal va plasmar a través de la poesia, potser perquè era el gènere que millor canalitzava la subtilesa per expressar tota la riquesa interior.

Ja de ben joveneta havia mostrat una predisposició a l'escriptura i concretament a la poesia sense que, potser per la seva gran modèstia, mai li hagués passat pel cap de publicar res. L'impuls per a la publicació del primer llibre va ser l'estímul de Rosa Leveroni que la va encoratjar a presentar els seus poemes a una editorial després de remarcar-ne insistentment la qualitat. Un altra personalitat que també la va encoratjar molt, amb qui la unia una gran amistat, va ser Anna Mª Dalí. Mantenien llargues converses, fet excepcional atès que Anna Mª Dalí era una persona reservada que seleccionava molt les seves amistats.

L'obra de Quima Jaume consta de tres llibres de poesia. El primer publicat l'any 1986 a Columna, "El temps" passa a Cadaqués; el segon, "Pels camins remorosos de la mar", va merèixer el premi Carles Riba l'any 1989; entre aquest segon llibre i el tercer, trobem Quatre sonets publicats en el núm. 29 de la revista Vèrtex, dirigida per Josep Mª Calleja i Àngels Ballvé i un article al Punt Diari titulat Anna Maria Dalí i Cadaqués que va obtenir el premi Carles Rahola de periodisme. El tercer, "Del temps i dels somnis", fou publicat pòstumament l'any 1993 dins la Poesia completa a l'editorial Columna.

Quima Jaume va morir el 30 de gener de l'any 1993. El càncer li va causar una mort prematura que va impedir la continuació de la seva obra que s'estava obrint als camins de la prosa i continuava en els de la poesia.

La temàtica de la seva poesia és molt variada, abasta des de les relacions amb el seu Cadaqués nadiu, el mar, l'amor, el desamor, la mort, el pas del temps i l'aprofundiment en els llocs més recòndits de l'ànima humana, la reflexió sobre la creació i el més enllà. ës una poesia definida per la mateixa poeta com "volgudament comunicativa".

 

Anar a l'inici

BIBLIOGRAFIA

POESIA 

 
  "El temps passa a Cadaqués"
Barcelona, Columna, 1986.
 
 
"Pels camins remorosos de la mar"
Barcelona, Proa, 1989.
 
 
"Quatre sonets", a la revista Vèrtex, n. 29.
 
 
"Poesia completa"
Barcelona, Columna, 1993.
(Inclou el llibre pòstum: Del temps i dels somnis)

ASSAIG

"Anna Maria Dalí i Cadaqués", a El punt, 20 - 5 - 1990, pp. 12-13.
(Premi Carles Rahola, 1991)

 

PREMIS

Carles Riba de poesia, 1989
"Pels camins remorosos de la mar"

Carles Rahola de periodisme, 1991
"Anna Maria Dalí i Cadaqués")

 

Fonts del material gràfic i bibliografic: Lletra, escriptors.com, Centre Català del PEN, google , Arxiu de Rosa Ardid.

 

Anar a l'inici

 

SOBRE L'OBRA DE QUIMA JAUME

"Quima Jaume no és un poeta innocent, ha dialogat de fa molt temps, els seus versos ho diuen, amb grans poetes. Amb Carner, és clar, admirada davant del docte doctor Riba; amb Espriu, a qui dedica el bellíssim poema de la seva mort, "Quan comença el repòs", amb qui comparteix la mirada inquisitiva a la immensa mar, però no el lament tràgic de Salom de Sinera. I, sens dubte, també, i com distretament, amb Narcís Comadira, potser per aquell do de poetitzar la quotidianitat. I, sobretot, i quina saviesa en escollir, amb Rosa Leveroni. Diries que Quima Jaume ha passat vora el cementiri i que deliberadament, com qui fa un vot a favor de la vida, s'ha negat a entrar-hi."

Maria Aurèlia Capmany, "Els camins de Quima Jaume"
Pròleg a "Pels camins remorosos de la mar"
Barcelona, Columna, 1989, pp. 7-12.)

 

"L'estada de Quima Jaume a París, dels vint-i-set als trenta anys, és una època de creixement i fascinació. A la tornada s'instal.la a Barcelona i treballa en un parvulari del barri del Besòs i després set anys en un barri de les corts amb la bessona Esperança, alhora que comença a estudiar i es llicencia en filologia catalana. Un cop llicenciada, fa de professora de llengua i literatura catalanes a les Llars Mundet. Una opció solidària i espiritual: eixamplar els paisatges dels nois i les noies amb més carències. /.../

Quima col.leccionava amistats, Yourcenar era més gelosa del temps, preferia un llibre a una visita. Aquí hi ha una diferència important entre ambdues escriptores. Per a Quima Jaume, l'amistat era fonamental, tot i que li eren imprescindibles els moments de solitud com a qualsevol persona que tingui el do, i a la vegada gairebé el càstig, d'expressar-se. Com explica Truman Capote, en el pròleg de Música per a camaleons, la possibilitat d'escriure va acompanyada de l'autoflagel.lació en un intent desesperat d'assolir la perfecció."

Neus Aguado, "A voltes cal canviar de ruta: Quima Jaume - Marguerite Yourcenar - Maria Zambrano", a...

 

"Quima Jaume fa viva, a la poesia, aquella sapienza greca de Giorgio Colli, que Narcís Aragay ha posat a l'abast dels que no som professionals de la filosofia: "El mateix present és un record com a estructura base de tot el nostre món representatiu, car el coneixement és fet de records, objectes, paraules, l'origen dels quals es troba en el passat. Aquest present que judiquem viu, tant les coses com els colors, formes, paraules, idees, es reclouen a través del flux irreversible de la consciència cap al passat".

Per això en la poesia de Quima Jaume, el temps s'agermana adés amb l'amor, adés amb la mort, adés, i sovint, amb el mar. Per això aquell subtil i penetrant enyor d'una infantesa acompanyada "d'olor de marinada", de barques, de blanques cases, però també dels rituals cristians i acolorits de la ginesta de Corpus, dels Tres Reis de l'Epifania, es resol sovint en l'acceptació aquietada i viva alhora de cada instant."

Maria Àngels Anglada, "Pòrtic" a Poesia completa
Barcelona, Columna, 1993, pp. IX-XVII.


 

+ informació sobre Quima Jaume

Comitè d'Escriptores del PEN
Pàgina del Comitè d'escriptores del Centre Català del PEN
. Publicacions
http://www.pencatala.org/

http://www.pencatala.org/pen/components/publicacions/cos-publicacions.html#02

Al cercador google
http://www.google.es/search?hl=es&ie=ISO-8859-1&q=%22quima+Jaume%22&meta=

escriptors.com
Aproximació a la seva vida i obra Recull de premsa i articles d'opinió sobre l'escriptora.
http://www.escriptors.com/autors/jaumeq/

Lletra
Pàgina web de Lletra, espai virtual de literatura catalana hostatjat al servidor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
http://www.uoc.edu/lletra/noms/qjaume/

qui es qui a les lletres catalanes
http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=jaume&cerca=
Cercar&quinform=form1&NRegistre=1&idregistre=4790

Des d'aqui podeu descarregar l'àlbum d'homenatge que el Centre Català del Pen va dedicar a l'escriptora.

 

Anar a l'inici

 

Si voleu veure la página violeta de reconeixement a la vida i l'obra de
Carmen Martín Gaite

cliqueu aquí
 
Si voleu veure la página violeta de reconeixement a Dulce Chacón
cliqueu aquí
 
Si voleu veure la página violeta Manifestacions Internacionals per l'Alliberament Gai, Lèsbic i Transsexual
cliqueu aquí
 
Si voleu veure la página violeta del 8 de març cliqueu aquí
 
Si voleu veure la página violeta de reconeixement a la vida i l'obra de
Elfriede Jelinek

cliqueu aquí
 
Si voleu veure la página violeta de reconeixement a la vida i l'obra de
María Zambrano

cliqueu aquí
 
Si voleu veure la página violeta de reconeixement a la vida i l'obra de
Maria Mercè Marçal

cliqueu aquí
 
Si voleu veure la página violeta de reconeixement a la vida i l'obra de
Susan Sontag

cliqueu aquí
 

Si voleu veure la página violeta de reconeixement a la vida i l'obra de
Montserrat Roig

cliqueu aquí

 

 
LLibreria Pròleg
 
 

Tel.: + 34 93 319.24.25 - Fax: + 34 93 319.24.25
C/ Sant Pere Més Alt 46, Barcelona - 08003