Amb l’objectiu de recuperar de l’oblit les obres de la novel•lista i traductora Helena Valentí (Barcelona 1940-1990), l’editorial Lleonard Muntaner presenta una nova edició de “La dona errant “, obra escrita a finals dels anys 80 amb el transgressor i independent estil literari que caracteritzava l’escriptora, influenciada pel feminisme i pel món anglosaxó, sobretot autores com Virginia Woolf, Katherine Mansfield o Doris Lessing.

A la present novel•la, Valentí relata de manera distanciada la relació que mantenen una mare i la seva filla. A través de les pàgines, s’entreveuen unes relacions humanes difícils i de problemes familiars, el principal causant de les quals és el patriarcat tradicional.

La soledat és també un tema de fons més, ja que en aquest cas la protagonista decideix exercir la seva maternitat en solitari i emprendre una vida autònoma i independent. A nivell literari, l’escriptora barcelonina utilitza la tècnica cinematogràfica, aportant a la lectura la sensació de reportatge actiu en el que van entrant i sortint personatges que viuen en la seva quotidianitat. En les seves línies, batega una Barcelona que mai és anomenada. ”

Una de les novel•les més importants de la producció de la nord-americana Joyce Carol Oates, escriptora que encarna un d'aquells casos poc habituals que uneixen una gran productivitat amb el respecte de la crítica. "A media luz" és la història d'un home, Adam Berendt, que surt de casa per anar a un dinar al camp i que mor de manera inesperada.

La novel•la es recrea en l'absència d'Adam, en la manera com el recorden els seus amics i familiars, i en el descobriment d'un secret que li va canviar la vida. Una novel•la madura, publicada per primera vegada l'any 2001 i que s'uneix a les ja publicades dins la col•lecció que l'editorial dedica a l'autora

Oates ens dibuixa en la seva darrera novel•la una ombra de desemparança, violència i submissió carregada d'obscurs matisos. Mitjançant les seves paraules anem intuint d'entrada, i després verificant la potent capacitat de re inventar-se que posseeix la Rebeca.

La necessitat d'adquirir i transmetre coneixement, malgrat veure's immersa en situacions límit, representa un cant a l'educació autodidacta. L'autora aconsegueix un mapa ben definit de l'Amèrica profunda gràcies a la seva capacitat descriptiva i a la força dels escenaris literaris.

No podem evitar parlar d’aquesta autora recentment desapareguda, ni deixar de recordar la seva novel•la, “La Puerta”, que vam tenir la sort de discutir a la tertúlia, apassionadament. En aquest relat, Magda Szabó ens parla amb una elegància i un subtil refinament, sense descuidar la profunditat de les relacions humanes, en aquest cas la d’una mare i una filla on el tema generacional s’imposa i la incomprensió i el tancament es faran palesa, per damunt de les “bones intencions” .

“Las alas de mi padre” és la segona novel•la que es publica a casa nostra de la italiana Milena Agus. L’escenari és la Sardenya natal de la pròpia autora, lluny de qualsevol indici de civilització, on viu una encantadora hostelera, a la que tothom anomena “Madame”, que fascina als seus veïns i captiva als seus clients amb rituals màgics en els seus menjars, per tal que els hi arribi l’amor i la felicitat. “Sense màgia –explica- la vida no és més que un espant”.

Com a “Mal de pedres”, la narradora és una jove adolescent; en aquest cas, explica en un diari personal la vida que porten Madame i les famílies veïnes, que viuen en un dels terrenys més cobejats de la illa que vol ser comprat per especuladors.

Milena Agus aconsegueix amb les frases més senzilles i les històries més quotidianes atrapar la lectora en aquest món tan original i tan seu: màgic, infantil, sexual, sensible, humà. Una barreja de tendresa i cruesa, tant en les paraules com en les accions dels seus personatges .

Set narracions d’extraordinari lirisme on l’autora ens presenta les relacions sentimentals entre uns personatges famosos i el seu entorn.

Gala Dali, Marina Picasso, les germanes Zambrano, entre d’altres. Una autèntica joia per amants de la literatura amb fondària.

Cada persona es mor a la seva manera. Però a J.T.Malone, la seva, li va arribar tant senzillament que es va confondre amb el començament d’una nova estació. L’hivern del seu quarantè any va ser gèlid i la primavera va arribar amb violència. Malone, com a farmacèutic, es va diagnosticar astènia primaveral i va continuar amb la seva rutina habitual...

“Lucy Gayheart” (1935) és una de les darreres novel•les de Willa Cather, fins ara autora gairebé inèdita al nostre país. En aquesta obra, els seus grans temes – l’oposició entre els valors rústics i els urbans, la tragèdia que sotja a la innocència, l’art com a conflictiva forma d’elevació - s’uneixen en una depurada història d’amor escrita amb el segell de la maduresa.

L’heroïna, Lucy, una jove sensible i impulsiva a qui el seu pare ha dotat d’una exquisida educació musical, té l’oportunitat d’acompanyar al piano a un famós baríton, Clement Sebastian, un home molt més gran que ella i bastant cansat de la vida. Amb ell establirà una intensa i turbulent relació que la porta a renunciar al jove que ha estat el seu pretendent des de la infància .

Una novel•la històrica basada en les peripècies de l'Hagadà de Sarajevo, un manuscrit hebreu del segle XV salvat dues vegades per un musulmà. Hanna, una prestigiosa conservadora de manuscrits medievals, és l'encarregada per les Nacions Unides d'estudiar l'estat del reaparegut manuscrit.

La història del llibre és reconstruïda a través del temps gràcies a cadascuna de les mostres descobertes. El periple inclou la Sarajevo de 1940, la Viena hedonista de 1894, la Venècia antisemita de 1609, la Tarragona sotmesa per la Inquisició de 1492 i la Sevilla conspiradora de 1480, on va ser il•lustrat. Misteriós, ambiciós i ben documentat, una lectura apassionant per amants de la saviesa oculta a traves dels anys.

Situada a Nova Orleans entre les confluències dels carrers llei i desig, aquesta és la tercera novel•la policíaca protagonitzada per la Micky Knight, intrèpida detectiva que s'enfronta a una trama misteriosa i carregada de tensió. Unes vides truncades, i una humorística i provocadora visió dels ambients lèsbics.

A partir del record, Annie Ernaux ens porta a un recorregut en el temps des de la postguerra europea fins avui.

Un magnífic relat, històric i personal que no decau en cap moment, degut a la seva força descriptiva.

Es un plaer deixar-nos portar de la ma d'Adriana, personatge inoblidable de la darrera novel•la de la Matute, que ens submergeix en la fantasia que aquesta autora ens te acostumades.

Comprovar el talent de l'escriptura i com ens endinsa en les faules aparentment simples, és un doble plaer. No us perdeu aquesta lectura, on tot sembla possible; fins i tot l'unicorn que vivia emmarcat en la reproducció d'un famós tapis.

Amb intel•ligència i sense més pretensió que explicar coses tan essencials com enfrontar-se a l’acceptació del propi envelliment l’autora - acostumada a tractar amb el gènere femení per la seva condició de feminista activa, periodista i assessora política en el mandat de Mitterrand - ens explica una història ben elaborada amb un regust molt “francès.

Cal destacar la bona dosi d’humor i una emotivitat gens ampul•losa, malgrat el seu to profund i complex.

“Una dona incòmoda” és una novel•la d'iniciació que ens explica l'adolescència i l'entrada a l'edat adulta de la Mònica, una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar la carrera d'història a la universitat.

Al llarg d'aquesta novel•la sinuosa i vibrant, assistim a les dificultats d'emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada: des del seu últim curs a l'institut fins a lectura de la seva tesi doctoral. Banegas dóna veu a un personatge contrariat i rebel, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món i alhora autodestruir-se. L’obra, és també una crítica afilada i atroç al sistema universitari actual, on encara vells poders es neguen a donar pas a les noves generacions i als canvis necessaris per renovar-se ”

La novel•la guanyadora del X Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró 2007, arrossega el lector al bell mig d’una polèmica tan antiga com la humanitat mateixa: la que intenta aclarir què ens aporta i en què ens perjudica com a humans l’avenç tecnocientífic.

A aquesta qüestió, Carme Torras hi afegeix un element de reflexió important: el fet que, amb la robòtica, el progrés tecnològic fa un pas més i entra a l’esfera dels sentiments. L’argument, les descripcions tècniques i la reflexió es combinen a la perfecció en el cos de la novel•la, on mai tenim la sensació que l’autora para el flux narratiu per a fer-nos una conferència, i això sempre és un mèrit en aquest gènere .

Obligada a viure en la foscor del franquisme, la Valèria decideix lluitar pel que desitja. Estudia i es casa amb l’home que diuen que no li convé. És la història de milers de dones que durant la dictadura van fer petites rebel•lions personals.

La protagonista del llibre, la Verònica, reviu el passat del seu germà preferit, l’alcohòlic Liam, que es suïcida llançant-se al mar. Lentament van sorgint els fets que expliquen aquesta tràgica situació, que es remunten al Dublín dels anys 20 i 70.

Al mateix temps, el lector és testimoni d’un retrat demolidor de la família irlandesa tradicional, més centrat en les relacions entre germans que entre les de pares i fills.

L’escriptora irlandesa Anne Enright, amb una trajectòria de més de cinc obres excel•lents però poc conegudes, va guanyar per “La Trobada” el prestigiós premi Man Booker l’any 2007.

En un marc social on la violència no s’observa normalment des de la indiferència, l’escriptora Luisa Etxenike aborda a “El ángulo ciego” el tema del terrorisme amb originalitat i astúcia. El títol ja és per si sol prou suggerent: una metàfora de l’espai infranquejable que tenen els miralls retrovisors.

En aquest cas, representa l’indret de llibertat que el pare del protagonista s’havia construït per defensar el més valuós de la seva existència: els somnis. El desencadenant de la novel•la serà precisament l’atemptat mortal d’aquest personatge. A partir d’aleshores, el jove protagonista i la seva mare s’enfrontaran a un destí marcat, inevitablement, per la violència i el terror d’ETA.

Amb una habilitat literària sorprenent i una narració introspectiva de gran delicadesa, l’autora va conduint aquesta petita família a fer un difícil, però necessari, exercici de superació personal per no deixar-se vèncer per l’ombra de la por utilitzant el poder de la paraula.

Chris Baldry torna del front i es troba amb les tres dones del seu passat. Degut a l’amnèsia que pateix només recorda a la Margaret.

Les tres dones han de triar entre deixar-lo ser o intentar curar-lo. Però Chris té una altra opció...

La primera obra de l’escriptora grega Mara Meimaridi té lloc a la Turquia de finals del segle XIX. L’autora fusiona fets fantàstics relacionats amb la bruixeria i la descripció d’una societat recalcitrant que tracta les dones com éssers de segona categoria.

“Las brujas de Esmirna” narra la història d’una jove anomenada Maria que hereta de la seva tia Catina un gran bagul ple d’escrits, conjurs d’amor, receptes i malediccions utilitzats per ella mateixa per venjar-se dels homes en una societat com l’otomona, on l’opressió masculina sobre la femenina es posava clarament de manifest. Sens dubte un divertit “catàleg” de maldats, astúcies i saviesa femenina per defensar-se de la marginació .

“Lucy Gayheart” (1935) és una de les darreres novel·les de Willa Cather, fins ara autora gairebé inèdita al nostre país. En aquesta obra, els seus grans temes – l’oposició entre els valors rústics i els urbans, la tragèdia que sotja a la innocència, l’art com a conflictiva forma d’elevació - s’uneixen en una depurada història d’amor escrita amb el segell de la maduresa.

L’heroïna, Lucy, una jove sensible i impulsiva a qui el seu pare ha dotat d’una exquisida educació musical, té l’oportunitat d’acompanyar al piano a un famós baríton, Clement Sebastian, un home molt més gran que ella i bastant cansat de la vida. Amb ell establirà una intensa i turbulent relació que la porta a renunciar al jove que ha estat el seu pretendent des de la infància.

Josefina Aldecoa, una de les novel·listes de l’anomenada “generació dels cinquanta” encara en actiu, publica un nou títol, “Hermanas”, possiblement la seva novel·la més sentimental.

Amb un estil eficaç ,sobri i senzill, directe i de fàcil comprensió, en aquesta obra Aldecoa aprofundeix en el complicat entramat d’amor, rancúnia i complicitat que generen les relacions familiars, concretament a través de la figura de dues germanes, Isabel i Ana.

L’autora investiga de quina manera els vincles afectius i la fidelitat que ens uneix durant la infància als nostres pares o germans ens lliga a ells al llarg de tota la vida, portant-nos fins i tot a renunciar a allò que més estimem a canvi de preservar l’estabilitat familiar i el difícil equilibri establert.

La filòloga Marta González Megí ha reunit gairebé dues desenes de relats en els que les protagonistes són dolentes i terribles.

“Són dolentes perquè no tenen altra remei, ja que l’estreta concepció masculina, conservadora i marcadament misògina les condemna al mutisme, a la marginació, a la il·legalitat, segons les èpoques i els països”, argumenta González Megía al pròleg.

A partir d’una introducció biogràfica l’autora ens proposa tot un seguit de reflexions a l’entorn del mite de la bellesa femenina, el mite masculí de la identitat viril, dels Grups d’homes o de la Maternitat versus la Paternitat.

El llibre és una recopilació d’articles, conferències i textos que, a partir d’una selecció molt personal, deixen constància de la originalitat i modernitat del seu pensament. La seva teoria és radical i s’adreça a una profunda transformació de la societat..

Joana Masó ha compilat aquests textos de diferents autores entre d’altres Meri Torras, Myriam Mallart, Elena Losada, Isabel Clúa, Marta Segarra...etc.

La primera part: (in)visibilizar el cuerpo sexuado La Segona part: Subvertir las convenciones sexuales Dins la literatura, els discursos sexuals heretats al llarg dels temps han donat lloc a una recerca de figures que avui encara no gaudeixen del privilegi de la representació, i que posen en dubte un concepte unitari de la sexualitat. Les aportacions que figuren en aquest llibre analitzen un ampli ventall d’aquestes escriptures. s.

Aquesta obra és el resultat d’un estudi realitzat per tres professores de la Universitat de Granada i que reuneix més de 20 treballs d’investigació.

En el present volum s’analitzen els processos de categorització del cos femení, la construcció d’identitats i les maneres com les dones entenem i vivim els nostres cossos en diferents cultures i moments històrics.

Beatriz Gimena es basa en un cas real d’assassinat, el cas Wanninkhof, per posar de manifest de quina manera la premsa i els mitjans de comunicació van assumir i difondre la imatge tradicional de la lesbiana, ajudant, així a la construcció de l’estereotip de la lesbiana perversa.

Segons paraules de l’autora, “les lesbianes mai estan amb nosaltres, sinó sempre en un altre lloc: en la imaginació, en les ombres, en els marges, amagades de la història, fora de la mirada, fora del que és imaginable, representades sempre com un tràgic error”.

Beatriz Gimeno (Madrid, 1962) ha dedicat la seva vida a l’activisme feminista i lesbià, així com a l’escriptura. Sota el seu mandat com a presidenta de la Federació estatal de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals es van aprovar la Llei de matrimonis entre persones del mateix sexe (2006) i la Llei d’identitat de gènere per a les persones transsexuals (2007) .

La violència contra les dones no és un fenòmen nou en la història, malgrat que actualment estigui a l’ordre del dia. Així ens ho recorda l’historiador Antonio Gil en aquest llibre.

La lectora i el lector de “Historia de la violencia contra las Mujeres” podran fer un viatge cronològic de l’evolució de la violència de gènere des d’abans de la dominació romana a la Penínsul·la Ibèrica fins a la societat espanyola del segle XXI.

L’autor ofereix testimonis i històries de vida reals de dones, tan cèlebres com anònimes, riques i pobres, molt diferents entre elles però amb el punt comú de patir les conseqüències d’un sistema patriarcal i misogin.

Aquest llibre fa una proposta de reflexió sobre la globalització i els seus efectes sobre les dones, tot donant algunes eines de comprensió del que va significar la Modernitat i com es conjuga actualment en els llocs més distants i distints. Segons l’autora, ara som a la “tercera onada” del feminisme, el que ens condueix des de la supervivència a la paritat.

Seguim a la punta de llança d’un moviment mundial e irreversible que veu creuar per la seva agenda bona part de les tensions civilitzadores .

La proposta d’aquest llibre surt de la necessitat de fer visibles reflexions epistemològiques i experiències de lluites feministes desenvolupades i teoritzades des del Sud ampliant, així, l’espai de representació a la literatura feminista acadèmica, hegemonitzada per la producció teòrica dels Estats Units i d’Europa.

Aquesta recopilació reuneix una sèrie de treballs fruit del curs de doctorat sobre “Género y diversidad cultural” que les editores i antropòlogues Rosalva Aida Hernández i Liliana Suárez Navaz van impartir en el programa d’Antropologia Social de la Universitat de Madrid.

El seu contingut marca un gir en els debats de la teoria de gènere, al qüestionar visions feministes etnocèntriques que no havien considerat aspectes com l’articulació entre gènere i raça, o entre identitats culturals i identitats de gènere, ni l’estret vincle entre el racisme, l’imperialisme i les pràctiques i ideologies patriarcals .

Partint de l’anàlisi de les quatre pel·lícules de producció espanyola més vistes per any en l’àmbit nacional, des de 1998 fins al 2002, Asunción Bernández, Irene García i Soraya González intenten aportar una reflexió pràctica sobre com el setè art contribueix a difondre, crear o qüestionar la desigualtat social entre els sexes, fet que permet que algunes estructures patriarcals continuïn en el temps i legitimin certes pràctiques, que acaben essent la base social per a l’existència de la violència de gènere .

És un recorregut per les diverses representacions del lesbianisme en la literatura angloamericana des de finals del segle XIX i principis del segle XX fins a l'actualitat, a través de les seves diferents manifestacions i gèneres literaris.

El llibre intenta pal·liar la invisibilitat en la que s’ha trobat històricament el col·lectiu lèsbic i la seva producció artística, reconeixent l'existència d'una producció literària pròpia d'un grup marginat, dintre d'un grup marginal en el cànon literari (les dones escriptores), aportant una mirada diferent i enriquidora .

En el present volum, Platero, psicòloga i investigadora, ha comptat amb la participació d’autores de diferents procedències, amb un rerafons intel·lectual i emocional que troba el punt comú en la seva condició d’ésser dones lesbianes en un entorn marcat per les transformacions que va implicar la transició democràtica i una nova legislació menys nociva per a la homosexualitat .

Partint de la base de que el nostre món es troba en un moment molt important de canvi, havent estat sotmès durant centenaris a un sistema patriarcal, materialista, piramidal i, on l'energia masculina ho ha dominat gairebé tot.

Pamela Field, després d'anys d'investigació amb grups de dones i amb diverses cultures indígenes, ens proposa a nosaltres les dones, de retrobar l'essència de l'energia femenina: el que ella anomena somiar-se una mateixa. I com amb un treball personal i un refluir general de treure enfora la nostra manera més innata de fer i de funcionar, sense pors i amb confiança, ha de cobrar cada vegada més força i així anivellar la balança d'aquest mon injust, descompensat i perdut.

Utilitza les antigues profecies per explicar tot el que ha anat passant i el que està passant actualment a nivell subtil a la nostra terra, amb informació de fonts molt diverses. Un llibre pràctic i de fàcil comprensió amb eines per treballar individualment i en grup .

Per compondre aquest llibre, Conxa Llinàs beu de les fonts directes que van protagonitzar les diferents accions i moviments feministes durant la transició catalana.

L’autora recorre revistes, manifestos, imatges i altres textos i els posa a l’abast de la lectora i el lector, aportant-hi la seva experiència, gràcies a la qual aconsegueix anar lligant els diferents fils i anar teixint l’argument, “el fil d’ariadna”.

Destaquen, d’aquesta obra, els textos i materials compilats a l’Annex, escollits amb encert i saviesa per exemplificar les iniciatives, reivindicacions i desafiaments de moltes dones que van marcar el feminisme en la transició a Catalunya. I és que no tot és teoria .

Nancy Fraser, una de les pensadores feministes nord-americanes més destacades en l’actualitat, es pregunta en aquesta obra quin és el marc adequat per a teoritzar sobre la justícia i quina és l’escala realment justa.

Dialogant i debatent amb pensadors com Habermas, Rawls, Foucault o Arendt, Fraser contempla un espai polític que abraça la solidaritat transnacional, una esfera política més enllà de les fronteres, l’establiment de marcs democràtics i projectes d’emancipació transfronterers.

El resultat és una sòlida reflexió sobre qui compta respecte a què, en el terreny de la justícia, dins un món completament globalitzat .

Des de fa pocs anys, la diferència de gènere en relació a l’accés a Internet s’ha anat reduint. Aquest avenç, però, ha posat de manifest l’existència d’una segona fractura digital que fins ara passava inadvertida: aquella que reflecteix les diferències entre dones i homes respecte a les utilitats i habilitats d’Internet i que constitueix una barrera per a la plena i efectiva incorporació de les dones a la societat de la informació.

Aquest llibre recull diverses aportacions sobre els actuals debats que afecten les dones, els treballs i l’ocupació en temps de globalització.

Els temes que aborden els diferents articles tenen com a objectiu reflexionar sobre les relacions entre homes i dones; els seus distints usos del temps; les noves maneres d’abordar els mercats laborals i el treball domèstic i de cura; la globalització; les noves tecnologies i la societat de consum; i les noves formes de percebre i actuar en les organitzacions.

Els textos, d’autories diverses, ofereixen plantejaments interessants que suposen obertures conceptuals en el si de les ciències socials .

Aquest llibre és el resultat de les reflexions nascudes de la llarga i variada experiència política de la seva autora, M. Dolors Renau. Treballs que troben el seu origen en moments i espais ben dispars: alguns van néixer com a guions per preparar “mítings” i xerrades, d’altres són reflexions presentades a congressos internacionals, la majoria són fruit dels cursos de formació política per a dones impartits per Renau.

Totes i cadascuna de les paraules de l’autora vénen acompanyades per la reflexió política general, per la història del pensament feminista i per la veu de les pròpies dones .

Aquesta és la història d’una casa, d’una magnfíca i bella casa, i de la influència que aquesta exerceix sobre el seu propietari, George FitzRoy Seymour, pare de l’autora.

Thrumpton Hall, el nom de la llar ancestral que dóna orígen al llibre, és pel protagonista biografiat quelcom més que un conjunt de parets, és un símbol d’un estil de vida, d’una tradició senyorial que no encaixa en el present. I és tan fort aquest arrelament, que la relació amb la casa agafarà un caire personal, fins al punt d’estimar-la com si fos un persona.

Miranda Seymour ens ofereix l’oportunitat d’entrar en els secrets de la seva família, que segurament no són tan diferents dels que cada nucli familiar pot amagar.

En la nova novel·la de Cornwell, la doctora Kay Scarpetta obra una Consulta de Patologia Forense a Charleston. És un moment tranquil i serè de la seva vida.

Però aviat el seu enginy i els seus amplis coneixements forenses la reclamaran a ella i a la seva parella per resoldre un seguit d’assassinats i morts escabroses ocorreguts a diferents parts del planeta.

La investigació els porta a establir connexions entre els diferents casos, darrera els qual segurament s’amaga la mà d’un dels assassins més sanguinaris que han trobat...

Una novel·la inquietant, que talla l’alè, escrita amb una prosa brillant i meticulosa. Amb “El libro de los muertos” Patricia Cornwell confirma ser, sens dubte, una experta en la dissecció de la natura humana.

Viena és la commovedora història d’una família jueva a la capital austríaca des de la dècada de 1930 fins els nostres dies.

Un clan que va viure en primera persona el nazisme i els drames de la guerra i la postguerra. Però la situació històrica és només el teló de fons, el paisatge on succeeixen les vides dels diferents personatges de la família, amb les seves alegries, les seves misèries i les seves excentricitats. Unes extravagàncies tals com estar disposats a morir sota les bombes per tal de no perdre’s una bona partida de bridge.

Narrat amb un gran sentit de l’humor,  l’opera prima d’Eva Menasse és un llibre càlid i generós, seriós però sense caure en la solemnitat ni el dramatisme.

Estructurat en forma de diàleg entre Hanna Frall i Marek Edelman, l’únic supervivent dels cinc comandants de la insurrecció del gueto de Varsòvia, Ganarle a Dios il·lumina des d’una nova perspectiva un dels episodis més terribles i destacats de la Segona Guerra Mundial.

L’autora no pretén fer una descripció històrica i precisa dels fets ocorreguts durant la fallida sublevació jueva del gueto de Varsòvia (abril – maig 1943), sinó que utilitza una tècnica similar a la del muntatge cinematogràfic per fer-ne sortir els records.

I com molt bé diu Edelman, “quan hom coneix tan bé la mort, es sent responsable de la vida” i aquesta és una manera més de guanyar-li la carrera a Déu.

Aquesta és una de les obres més notables de la periodista, crítica i assagista americana Mary McCarthy. Una visió completament personal de la ciutat de Venècia, que va recollir en aquest assaig el 1956.

Sens dubte, una lectura imprescindible per fer un viatge a la ciutat dels canals; una alternativa magnífica a les guies turístiques més habituals.

Després de la grata acollida de “A la caza del amor” y “Amor en clima frío” us presentem la publicació d’una altra novel·la de Nancy Mitford, “La bendición”, inèdita, fins ara, en castellà.

Grace, una jove anglesa de classe alta, es reuneix amb el seu marit francès després d’anys de separació degut a la Segona Guerra Mundial. L’adaptació al nou ambient es fa difícil, i la protagonista es veu submergida en un món de xafarderies, amants i complicats affaires... i per si no en tingués prou, el seu fill Sigi, un dels personatges més aconseguits de Mitford, té les seves pròpies idees sobre el tipus de vida que han de portar els seus pares.

Realment tenim entre les mans una joia d’humor i sàtira desbordant sobre prejudicis culturals i amors salvats in extremis.